Equips, dispositius, materials i eines

Resultats d'aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat l'alumne/a:

1. Reconeix equips, dispositius i materials utilitzats en instal·lacions elèctriques interiors de baixa tensió descrivint les seves característiques i relacionant-los amb la seva funció dins de la instal·lació.

  • Identifica la funció d’equips, dispositius i materials d’una instal·lació elèctrica interior de baixa tensió.
  • Identifica dispositius utilitzats en instal·lacions de baixa tensió (interruptors, commutadors, polsadors, interruptors automàtics, interruptors diferencials, protectors de sobretensions, entre d’altres), descrivint les seves característiques.
  • Identifica materials diversos utilitzats en instal·lacions de baixa tensió (quadres, armaris, caixes de registre i de derivació, caixetins, safates, canals protectores, motllures, canaletes, tubs, entre d’altres) descrivint les seves característiques.
  • Reconeix accessoris de suport de safates i canals protectores prefabricades o de construcció en obra (escaires, tipus omega i balancí, entre d’altres), de tubs (tacs, cargols, grapes, abraçadores i brides, entre d’altres) i d’unió entre canalitzacions, suport de caixes i llums, entre d’altres, relacionant-los amb la seva funció.
  • Classifica els conductors elèctrics de baixa tensió utilitzats en instal·lacions interiors, descrivint les seves característiques i relacionant-los amb el tipus d’instal·lació on s’utilitzen.
  • Identifica conductors elèctrics de baixa tensió interpretant les dades estampades sobre la seva coberta i/o sobre els embolcalls amb els que es comercialitzen.
  • Identifica diferents tipus de llums: encastades o de superfície, equipades o no amb equips auxiliars i els seus accessoris, segons el tipus d’instal·lació.
  • Reconeix bases de preses de corrent i clavilles, domèstiques i industrials, descrivint les seves característiques.

2. Munta canalitzacions, suports i caixes en una instal·lació elèctrica de baixa tensió interior aplicant les tècniques de muntatge corresponents i descrivint el procediment.

  • Identifica eines i equips utilitzats en operacions de muntatge i manteniment d’una instal·lació relacionant-los amb la seva funció.
  • Prepara el material, eines i equips necessaris per al muntatge de canalitzacions, tubs i suports en instal·lacions elèctriques de baixa tensió en edificis, seguint les indicacions donades.
  • Col·labora en el traçat d’instal·lacions.
  • Col·loca caixes de registre o derivació i caixes per a mecanismes seguint les indicacions donades.
  • Instal·la, doblega, adapta, i fixa els tubs seguint les indicacions donades.
  • Construeix suports per a les canalitzacions (perfils, angles, varetes roscades, entre d’altres), seguint les indicacions donades.
  • Instal·la, manipula i adapta safates, canals protectores, canaletes i motllures, seguint les indicacions donades.
  • Identifica i estén cables en safates o dintre de tubs i els etiqueta i prepara per a la seva connexió, seguint les indicacions donades.
  • Utilitza les eines adequades, segons el tipus d’intervenció.
  • Respecta els criteris de qualitat establerts.
  • Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental.
  • Participa activament en el grup de treball, contribuint al bon desenvolupament de les relacions personals y professionals.
  • Manté hàbits d’ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud en el desenvolupament de tota l’activitat.

3. Aplica les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental en el muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques interiors, identificant els riscos associats, les mesures i equips per prevenir-los.

  • Identifica els riscos laborals en les tasques de muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques interiors (manipulació de materials, equips, eines, utensilis, màquines, realització de proves i verificacions d’instal·lacions, reparació i substitució d’elements, treballs en altura, entre d’altres).
  • Determina les mesures de seguretat i de protecció personal que s'han d'adoptar en cada cas.
  • Identifica les possibles fonts de contaminació de l'entorn ambiental.
  • Valora l'ordre i la netedat d'instal·lacions i equips com a primer factor de prevenció de riscos.

Mapa conceptual

Resum

La instal·lació elèctrica d'un habitatge, comerç o indústria s'ha de fer mitjançant circuits elèctrics que donen resposta a les diferents necessitats i segons les prescripcions de la normativa.

S'han de reconèixer els dispositius elèctrics bàsics, com ara els interruptors (2 terminals), els commutadors (3 terminals), els commutadors d'encreuament (4 terminals), els polsadors (retorn automàtic quan es deixa de prémer), els automàtics d'escala, les bombetes, i tot el que és necessari per a la il·luminació fluorescent (tubs, reactàncies i encebadors). Però aquests dispositius no van sols, sinó que es connecten a les caixes de connexió mitjançant regletes. També és important conèixer les diferents parts d'una instal·lació encastada, ja que són les més habituals als habitatges: bastidor, marc, tapa, mecanisme i caixa universal.

Per poder connectar i desconnectar tot aquest material fan falta unes eines elèctriques que permeten fer les instal·lacions elèctriques amb seguretat per a les persones i per als elements que formen la instal·lació. Les principals eines elèctriques són el tornavís, les alicates, les tisores, el pelacables i la guia passafils.

Un cop la instal·lació ja està acabada s'ha de comprovar que tot funciona correctament fent mesures. Mesurar és assignar un nombre a una propietat física mitjançant una comparació amb una altra que serveix de patró. Una magnitud física és una propietat que es pot mesurar i que s'expressa amb un nombre i amb una unitat de mesura. Les comprovacions del funcionament i la localització d'avaries es fan amb els instruments de mesura elèctrica. Les característiques més importants dels instruments de mesura són l'escala, l'exactitud, la precisió, la sensibilitat, la fidelitat, el temps de mesura i l'error.

L’exactitud és la capacitat d'un instrument de mesurar un valor proper al valor de la magnitud real.

La precisió és la capacitat d'un instrument per dur a terme mesures similars.

La sensibilitat és la relació que hi ha entre la variació de la magnitud que es mesura i la variació en l'instrument.

L’error de mesura és la diferència entre el valor real i el valor mesurat.

L’error absolut és la diferència entre el valor mesurat i el valor real.

L’error relatiu és l'error comès per unitat de mesura, i es calcula amb el quocient entre l'error absolut i el valor real.

L'error relatiu s'expressa en percentatge.

També hem de tenir en compte que tot professional ha de minimitzar els riscos laborals tant en l’operació com en la utilització dels diferents equips i materials emprats, com per exemple utilitzar sempre sabates antilliscants, evitar l'ús d’elements inestables (com tamborets, caixes o cadires) i en general, seguir sempre les recomanacions dels fabricants dels aparells.

Hem de parlar específicament del paper del cable elèctric, ja que sense ell res de la instal·lació no funcionaria. De manera general podem diferenciar:

  • conductors: metalls com el coure i l'alumini,
  • aïllants: materials plàstics.

Perquè la instal·lació sigui correcta el conductor ha de tenir les dimensions suficients perquè el flux d'electrons pugui alimentar la càrrega que té connectada; per això, caldrà tenir en compte la resistència del conductor.

Graph

La resistència ens crearà una caiguda de tensió (ΔV = I · R) que dependrà de la intensitat que la càrrega ens demani, és a dir, si la caiguda de tensió és molt elevada ΔV = VinicialVfinal farà que no arribin els 220 V al final de la línia i l'aparell endollat a aquesta línia pot no funcionar al 100% de les seves possibilitats.

I a més a més és una pèrdua d'energia que el cable no tingui prou secció. Un cable que no té prou secció s'escalfa pel conegut efecte Joule i aquest escalfament, aquesta energia calorífica, són directament pèrdues que nosaltres paguem a la companyia elèctrica i no aprofitem. Com es pot veure en la fórmula de l'energia calorífica, la quantitat d'energia que es perd és més gran com més corrent tenim (I) i quan el conductor té més resistència (R), és a dir, quan té una secció més petita. I, finalment, també intervé el temps que estigui en marxa.

Graph

Els aïllants són materials plàstics que fan que la tensió dels conductors no sigui accessible. És molt important que la tensió (els volts) que té un conductor no sigui accessible a altres conductors ni a qualsevol persona o animal que els pugui tocar.

El principal problema que tenen els aïllants de plàstic és que no suporten temperatures elevades, i llavors ens cal utilitzar diversos materials. El PVC és molt econòmic però no aguanta temperatures més altes de 70 °C i, per això, se n'utilitzen altres de més cars com l'EPR, el PE o l’XPLE, que aguanten fins a 90 °C, o que no facin fum, com els compostos de poliolefina.

Els cables elèctrics han de ser d’1,5, 2,5, 4, 6, 10 i 16 mm, és a dir, no poden ser de qualsevol secció (no hi ha cables de 3 mm). Això ho marca el reglament en la BT-ITC-19 i també en les UNE i els fabricants també les segueixen.

A més de la tensió, també està normalitzada la tensió que suporten els aïllants 300/500/750 V i el tipus de material aïllant V (policlorur de vinil), X (polietilè reticulat) i, a més a més, si el conductor és d’un sol fil o és format per diversos fils, i en aquest últim cas per quants.

Perquè tots anomenem els cables de la mateixa manera i no hi hagi errors, per exemple, entre l'instal·lador que fa una comanda i el magatzem que li ven un cable, cal que tots tinguin el nom normalitzat. I ho està per la UNE 20-434. Així, un exemple de nom normalitzat podria ser A07Z1-K 1×16.

Com ja hem dit abans, cal que els conductors no siguin accessibles. Per aconseguir-ho els cables van aïllats, però l'aïllament del cable no és suficient; ens cal una protecció més gran i per això utilitzem els tubs i les canalitzacions. Una vegada més i com quasi tot en el món de l'electricitat, està reglamentat en el REBT, que recomana quins tipus de tubs cal utilitzar per a cada tipus d'instal·lació. Hi ha tres tipus de tubs: rígids, curvatius i flexibles. Aquests els hem d'utilitzar en els diferents tipus d'instal·lacions (de superfície, encastades, tubs a l'aire i soterrats).

El més important quan es fa la instal·lació de tubs és que tinguin el diàmetre suficient per posar-hi tots els cables dins.

Hem de tenir en compte que dins dels tubs no es permeten els empalmaments. Només dins de les canaletes amb tapa d'accés amb eines es permeten amb els elements adients. En la resta dels casos els empalmaments sempre aniran dins de caixes d'empalmaments.

Del Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT), en aquesta unitat apareixen les ITC 20 i 21.

Més informació

Bibliografia bàsica

Bladé, J. (2005). Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. Barcelona: Marcombo.

Llibre de referència que recull tota la normativa del REBT amb els articles i les instruccions tècniques complementàries, la normativa elèctrica de Catalunya i les guies tècniques d'aplicació actualitzades l'any 2005.

Bibliografia complementària

Fernández García, C.; Lasso Tárraga, D.; Moreno Gil, J. (2004). Instalaciones eléctricas de interior. Ed. Marcombo.

Llibre que desenvolupa tant els conceptes teòrics com els pràctics de les diferents instal·lacions elèctriques d'interior.

Marrufo Gonzalez, E. (2010). Instalaciones electricas interiores. Grado medio Ed. McGraw-Hill

Llibre que desenvolupa tant els conceptes teòrics com els pràctics de les diferents instal·lacions elèctriques d'interior.

Porras Criado, A. (2006). Riesgo eléctrico. Madrid: Creaciones Copyright S.L.

Aquest llibre tracta només del risc elèctric per la qual cosa és molt complet i alhora és una edició molt actualitzada (normativa actualitzada), la qual cosa el fa un llibre de referència per al risc elèctric. Si vols augmentar els teus coneixements sobre el risc elèctric, reglaments, normes UNE, equips de protecció individual, equips de mesura, etc.

Referències bibliogràfiques

Castillo Pedrosa, J.; Marrufo González, E. (2005). Instalaciones Básicas. Madrid: McGraw-Hill.

Fabregat Gil, F.; Fenollosa Novella, J.; Guaita Lapuente, T. (2004). Instalaciones Básicas. Madrid: Paraninfo.

Silva Rodríguez, F.; Sanz Aragonés, J. E. (1997). Tecnología Industrial. Madrid: McGraw-Hill.

Toledano Gasca, J. C.; Sanz, Serrano; J. L. (1998). Instalaciones Eléctricas de Enlace y Centros de Transformación. Madrid: Paraninfo.

Adreces d'interès

http://tuveras.com

Adreça d'un professor de sistemes electrotècnics que ofereix els seus materials. En aquest web podreu trobar esquemes i mapes conceptuals sobre seguretat elèctrica. També hi ha unes animacions sobre el funcionament dels elements de protecció. Es recomana visitar la secció dels conductors no propagadors de l'incendi i l'apartat de seguretat.

http://www.telecable.es/personales/albatros1/asin/material_electrico.htm

Web amb els enllaços als principals fabricants de material elèctric. I als web dels fabricants (cables, canaletes…) se'n pot trobar molta informació. A les instal·lacions elèctriques hi ha una gran quantitat de fabricants i elements per a les instal·lacions. És impossible tenir-ne els catàlegs i la informació de tots. Per ajudar-nos una mica amb aquesta quantitat d'informació hi ha pàgines web que tenen l'adreça dels principals fabricants. I aquesta n'és un bon exemple, perquè està classificada per elements de la instal·lació, és a dir, cables, tubs, canaletes, safates, diferencials… Així, podem, per exemple, buscar cables i veure-hi els diferents fabricants de cables que hi ha. Després, en accedir al web del fabricant ens podem segurament baixar les dades tècniques dels cables. Resumint, és un web ben organitzat que ens ajudarà a trobar els webs dels fabricants, que són els millors llocs per aconseguir les característiques tècniques del producte que ells mateixos fabriquen.

http://www.generalcable.es/

Web comercial de l’empresa del mateix nom, i es recomana visitar l'apartat de productes, ajudes tècniques i el de reglament. Apareix informació complementària sobre les diferents tipus de cables, aïllants i funcionalitats de cada tipus.

http://www.legrand.es/es/scripts/es/publigen/content/templates/previewFlashComplet.asp?P=392&L=ES

Web comercial de l’empresa Legrand, fabricant de tot tipus de dispositius elèctrics per a instal·lacions interiors. Es recomana visitar el seu catàleg i veure les especificacions dels diferents conmutadors, polsadors, etc. així com les estructures per encastar.

http://www.simon.es/Home.do

Wed de l’empresa del mateix nom que fabrica material elèctric d'interior. Es recomana anar a la secció d'assesorament tècnic on apareix diferent informació complementària de la unitat.